El trax bercianu / El traje berciano

Cisastura Fraxinetum
Marciu 2009



Aprosimaición yá documentá sobru 'l trax de la comarca d' El Bierzu.


Eiquí fadré un inventariu de comu la muyer ya l' home bercianu vistíanse, entamandu pula tiesta, ya finandu pulas pías. En xeneral, dicir que, el trax d' El Bierzu yía' l menos conserváu de toos; Apenas atópanse piezas d' esta comarca del norte' l nuesu País.
Aclarar, enantias, que nun falaré de la zona d' Ancares eiquí, sinon n' outru apartáu que faiga (non purque axébrese del trax bercianu, sinon pula sua tipoloxía -Comu cuandu al falar de lus traxes d' Aliste, fáese siempres una esceición al falar del trax de Carbayales, etc.-)

Esti pequennu trebayu englobará doutru más minuciosu, comu yía' l trax de Frisnéu que, pese a la sua pouca vitalidá, entá esiste yá' l coriosu pué facese una idega (en tool casu acompannaréi cun imaxenes reprodutivas).


EL TRAX FEMENÍN





Prendas del bustu:
Camisa: Normalmente yía d' estoupa ou llienzu (d' indiana ou de filu de seda). La sua decoración -al contrariu d' outras comarcas en las qu' atopamos bordáos, etc- tan en los punnos ya' n las mangas; Esta suel facese cun "vuelos" de Cambray ou cun muselina.
Xustiellu: Normalmente ta feichu a partir de sedas floreás ya tamién llistás (comu' l droguete, el rasu, el tafetán) ya texíos de llana basta ou fina (dependiendu del nivel adquisitivu ou la zona: sempiterna, estamenna, aprdu, somonte), tamién háylos de monfor, "de sayal", etc. Toos cun una gran variedá de collores ya normalmente van atáos cun cordones de seda.
Xubón: Suel dire adornáu cun cintas de terciopelu; Las telas más utilizás soden el pannu, l' estamenna fina, llana, seda, terciopelu ya texíos floreáos (comu' l tan nomáu "de primavera"), sempiterna, ratina ou de "sayal" de Tarazona.
Dengue: Pieza más perimportante pul suo calter distintivu ya presente en toos lus traxes, nun solu del Reinu, sinon de too' l territoriu astur-liyonés. Atópase de ratina, baieta de 100 nnidios. Ya lus suos adornos suelen tar formáos pur iladiellos de seda -non comu n' outras comarcas que l' adornu contién m´s material ou direutamente yá vien "impresu" na tela-.
Pannuelos: (tantu pa la tiesta comu pa' l peichu) Haylos de pannu, algodón, de telas finas comu la seda, la llana ou la morsolina.

Pannuelos de bustu de seda. Bieru Baxu.


·Cotiella: Prenda posterior a la moda cortesana que sustituíu al xustiellu, faciéndolu interior; Poru, esta pieza yía de usu interior (En Ribas del Sil, utilizábase un material duru pula parte d' embaxu d' esta prenda pa que suxetase la saya -quitandu -y a esta el suo sistema de peichar ya d' aguante- revolucionandu, poru, la confeición de las prendas de centura p' embaxu. Pa dempués punxiar la camisa ou la chambra, consiguiendu un nueu efeutu estéticu.) Suel atopáse en tonos nnidios ya ta feita de seda ou lienzu.


Subprendas:

·Almiella: feicha d' escarlatín, sempiterna ya de cualsequier cotonía de la época.
·Parlamentaria: Prenda que n' El Bierzu dexóu d' utilizase (peru que n' Esturias entá esiste ya qu' en doutras zonas del Reinu nun téula documentá -solu'n debuixos qu' atopéi de 1600 de charras). Consiste en una capa que nun llega a media espalda cun dous esclavines que cerraban esta cun un broche de prata nel cuellu. Facíase de rasu llisu, de seda ou tafetán. N' el Bierzu Baxu ou Sahagún, nómase capotillu -aunque más cortu-, que facía la mesma función qu' una esclavina.
·Sayuelu



Prendas de centura p' embaxu:

·Enaguas: prenda interior a xeitu de pantalones finos feichos de llienzu.
·Refaxu: Saya interior, que púnxiase embaxu' l mantéu.
·Mantéu: Hay dous tipos de rodáos, el de diariu (feichu cun texíos burdos de llana, comu 'l pardu -perabondante' n tool Bierzu-, somonte, "de sayal", etc); Ya' l de folixa, (de pannos finos comu lus de Sonseca -Toledu-, de Béxar, de Tarazona, etc.) Abondandu las collores: prietas ya mariellas.
·Mandil: Pieza que comu' l dengue pué variar asgaya -inclusu atopamos de telar, comu n' Aliste ou Prioru na Montanna Central Liyonesa-; Peru enxeneral, soden de tela de pannos bastos (estamenna, sempiterna, baieta, baieta de 100 filos, de picote).



Mandil texíu en telares caseros. Detalle del mesmu mandil.



·Basquinna: Pieza, que xuntu a lus briales, soden exclusivas del Bierzu Baxu. Suel vistise de telas vistosas (seda, moer, alepín, etc) ya de munchas collores. Yía una saya, prieta normalmente, que punxiaban las muyeres sobru la ropa interior pa salir a la cái.
·Brial: Vestíu de seda ou tela rica qu' atábase a la centura ya baxaba en redondu fasta las pías; Yeran de tafetán, tela "francesa", seda, presiana de llana, etc.
·Guardapías: Yera un tipu de saya ou, direutamente, falda feicha de muselina, d' indianiella ou estamenna.



Detalle d' ornamentación de los manteos.

Mantéu de Torenu

Rodáu cun un senciellu adornu



Prendas más esteriores:

·Sayu femenín: Normalmente atópase na zona de Torenu ya pueblos de montanna. Solía sere prenda d' abrigu (texíos de llana, estamenna, pardu) ya yeran ou bien prietos ou de la color de texa; Yera un prenda ancha y' ensin botones que cobría' cuerpu fasta la rodiella. Facían usu d' eila tantu homes comu muyeres.
·Chaqueta: Solía presentase fecha de baieta ou estamenna, ya cun collores apagáos comu' l prietu ou 'l paxizu.
·Chupa: Podían llevar mangas ou non ya cun la trasera de diferente tela del restu la prenda (tisú ya tafetán, cun moer... ya milentas combinaiciones). Utilizábanse collores nnidias comu' l blancu ou el veige cun adornos tipu brondas; Yera una vestidura axustá al cuerpu, llarga fasta casi las rodiellas, qu' abraza el restu vestiduras interiores, pur enriba la cual nun hay más roupa que la casaca. -La "casaca" yera ciertu xénru de roupa cun mangas, que nun llegan a la munneca, ya las faldiellaes caeden fasta la rodiella, en la cual, púnxianse más vestíos.



Calzáu:

·Abarcas: De cueru, cun correas ya pannos.
·Madrennas:Tamién nomás "galochas"; Tan fechas de madera ya suelen dire adornás a gustu del madrenneru; Suelen punxiase cun escarpines ou zapatiellas pa daquién las punxie nun fráyese cula madera en las pías.

Galochas de Pumarín



Tipoloxía de galochas según la zona xïográfica.



·escarpinesUn escarpín yía un calzáu de pannu asemeyáu a una zapatiella que punxíabase cun las madrennas ou abarcas. Había escarpines d' home ya de muyer, altos ou baxos (comu una bota de pannu) que llegaba a media pantorriella ya cerrábase cun botones ou broches.

·Zuecos:Calzáu de cueru cun suela de madera.
·Medias: Soden de llana, llana nnegra, rayá ou del país. Las menos comunes, aunque esistentes, soden las de seda, estambre, baieta paxiza ou pardu.
·Calcetas
·Zapatos
·Canielleros: En Quintana de Fuseros gastan aún las muyeres una prenda de pannu: el canilleru, cun la que cobríanse las pantorriellas, lliandu dempués, en xeitu d' espiral, una cinta de la mesma tela. Normalmente fabricábanse cun restos d' aqueillos pannos que sobraban.
·Baraxones: Raquetas que punxiábanse atás a las galochas pa dire caminandu pula nnieve. -Las más peculiares soden las de la zona d' Ancares-.




Xoyas:

·Collares: Puen ser vualtas de coral cun lus suos respeutivos adornos, ou d' azabache. (Tamién utilizóuse la pasta vítrea, peru yá fou posteriormente).
-Materiales: (Válidu pa toas las xoyas) Perlas, coral, feguras matizás, diamantes, piedras de Francia, diamante de San Antoniu, nácar, amatistas, oru, prata, chispa, perlas "bastas", pasta vítrea, etc.
-Complementos: Crucifixos, medallas, veneras -concha de la vieira-, agnusdéi (Trozu de cera nnidia, amasá pul Papa -solía dicise-, cun polvos de reliquias de Santos, a daquién sirvían ya asistían pa estu dalgunos Cardenales ya Prelaos; Métese esta cera ente duas formas, que la una yía la d' un corderu cun la inscrición d': "Agnusdéi", ya la outra, la imaxen de Cristu, de la Virxen ou dalgún santu cun la sua inscrición ya' l nome del Pontifice que lus fae ya bendice: y' asina salen estas formas na cera de mediu relieve ya regularmente de xeitu circular ou elípticu; Yía una pieza espandía pur tool Reynu, poru, típica solu de las nuesas tierras que fou espandiéndouse na época medieval. Nnidiamente, a pese tool ritual relixiosu, tien de dicise que la relixiosidá na cultura liyonesa tien calter d' amuletista ya protecionista, non, al contrariu d' outras culturas que mos rodean, la función de devoción.), lignum crucis -suel guarnecese n' oru cu la sua cadena de prata-, cruz de San Toribiu, Efixie -imax ou representaición d' un personax sagráu- de Santiagu (ya d' outros Santos), brincu, cruces en xeneral, crucetas, figuras del xeitu de botón ou d' almendra...; Cerquiellos, reliquiarios, etc.



Agnusdéi de Frisnéu pa colgar na pared (la famillia tuvu de vender ou fundir el soporte de prata ou oru, peru yía una xoya exlusive pa lus collares las muyeres.)

·Aniellos
·Pulseras
·Pendientes/arracás
·Sortixas
·Hebiellas
·Rosarios 


Comentarios